Lluc el cazador de titanes

Enmig del crit del vent i el tremolor de la terra un nen de cabells d’or s’alça entre runes i cendra es diu Lluc té els ulls del color del cel abans de la tempesta i camina sense por mentre els gegants avancen ell no fuig ell no crida ell observa i espera un batec un senyal un moment per esclatar ales li creixen de l’esquena com si el cel el reclamés i amb un esclat de llum els seus ulls blaus encenen la guerra llums làser travessen l’aire com llamps d’una tempesta antiga i el crit del tità ressona però Lluc no vacil·la salta vola gira en l’aire com si fos part del vent esquivant cops de roques mans gegants que volen atrapar-lo però ell és més ràpid és més viu ha vist massa anime per no saber com lluitar com Eren com Levi però millor encara perquè ell no té por ell és poder pur i quan el tità brama i tot sembla perdut Lluc tanca els ulls i en obrir-los esclata una onada de llum que crema l’aire i trenca l’ombra el món s’atura un segon i després cau el silenci el gegant s’ensorra com muntanya vella i la pols s’aixeca com un aplaudiment antic i entre els crits de la gent que mira el cel i veu l’heroi només un nen només en Lluc que torna a trepitjar terra amb les ales plegades i el cor encara encès perquè avui ha salvat el món però demà potser tornarà a volar