La Travesa Polar

M’han girat el món al revés,
anava camí a l’Àrtic
i m’he trobat l’Antàrtic.
Vaig sortir buscant aurores boreals,
i en canvi
em van trobar les australs.

La nit és freda,
però jo no coneixia aquesta fredor.
Ni els llibres ni l’experiència
m’havien preparat
per aquesta sensació.

He trobat el lloc més fred del planeta,
la solitud d’un infinit sense horitzó.
I de sobte…
trec el meu coratge
i el contraresto
amb la meva calor.

Avanço, avanço,
i no paro d’avançar.
I em dic a mi mateixa
que no tinc el poder de la vida,
però sí el coratge de
mai deixar de caminar.

I de sobte trobo
una clariana polar,
un blanc que em dona
un petit respir.
Tanco els ulls,
agafo aire,
i faig del silenci
el motor que porto dins.

I quina sort la meva
haver arribat a veure
el que altres no veuen.
He arribat a llocs tan llunyans
que pocs arriben,
i mai
he deixat de caminar.