M’han girat el món al revés, anava camí a l’Àrtic i m’he trobat l’Antàrtic. Vaig sortir buscant aurores boreals, i en canvi em van trobar les australs.
La nit és freda, però jo no coneixia aquesta fredor. Ni els llibres ni l’experiència m’havien preparat per aquesta sensació.
He trobat el lloc més fred del planeta, la solitud d’un infinit sense horitzó. I de sobte… trec el meu coratge i el contraresto amb la meva calor.
Avanço, avanço, i no paro d’avançar. I em dic a mi mateixa que no tinc el poder de la vida, però sí el coratge de mai deixar de caminar.
I de sobte trobo una clariana polar, un blanc que em dona un petit respir. Tanco els ulls, agafo aire, i faig del silenci el motor que porto dins.
I quina sort la meva haver arribat a veure el que altres no veuen. He arribat a llocs tan llunyans que pocs arriben, i mai he deixat de caminar.