AI SANDRA

“La Profe del Perdó”

(Estrofa 1)
A classe tot tranquil fins que sona el seu sermó,
la Sandre s’acosta i pam, ja tens bronca sense motiu.
Però quan acaba el drama i em quedo mig confós,
torna amb veu suau i diu: “Perdó… potser m’he passat, oi?”.

(Pre-estribill)
I jo ja no sé què pensar,
si enfadar-me o si callar.
Primer huracà, després bondat,
quina muntanya russa emocional!

(Estribill)
Ai Sandre, profe Sandre,
si renyes tan fort, després no cal plorar-me.
Dius “perdó” cada dos minuts,
però jo ja estic cansat dels teus discursos muts.
Ai Sandre, profe Sandre,
no sé si vols drama o pau constant.
Jo només vull passar el dia,
sense el teu “perdó” tan repetit i elegant.

(Estrofa 2)
Quan em miro els de la classe, tots tenim el mateix gest:
no sabem si riure o fugir quan la Sandre fa un reset.
Primer sembla un volcà, després un núvol rosa,
i jo pensant: “aquesta profe és massa misteriosa”.

(Pont)
Si un dia renyes, doncs renya i ja,
no cal després tanta bondat.
Que els teus canvis de guió
ens tenen a tots amb tensió.

(Estribill)
Ai Sandre, profe Sandre,
si renyes tan fort, després no cal plorar-me.
Dius “perdó” cada dos minuts,
però jo ja estic cansat dels teus discursos muts.