Recordant-te_9

Ens deixes buits, deserts de tu.
Els batecs s’apaguen
Però continués viu
amb un gest; una cançó, una mirada.
És el moment d’acomiadar-nos.
A les mans dus empremtes d'una vida finita.
Plorem fins que els rius dexin de mularnos la cara.
I els rostres apagats s’iluminin amb mil somriures.
Tot recordant-te.
Ballant amb la corbata el cap i flors a les orelles.
És el moment de cellar l’adeu.
Els camins ens separen, continuarem avançant
Perque el que hem viscut ningú ens ho pot treure.
Tot recordant-te.
Amb la samarreta al coll, la conga a tot gas i les birres al cabàs.
Tot recordant-te.
Com un home sincer; generós; amb cuirassa de ferro i cor de mel.
Viatjarem plegats tot recordant-te.