Ens deixes buits, deserts de tu. Els batecs s’apaguen Però continués viu amb un gest; una cançó o una mirada. És el moment d’acomiadar-nos. A les mans dus empremtes d'una vida finita. Plorem fins que els rius salats deixin de mullar-nos la cara. I els rostres apagats s’iluminin amb mil somriures. Tot recordant-te. Ballant amb la corbata el cap i flors a les orelles. És el moment de cellar l’adeu. Els camins ens separen, continuarem avançant Perque el que hem viscut plegats ningú ens ho pot prendre. Tot recordant-te. Amb la samarreta al coll, la conga a tot gas i les birres al cabàs. Tot recordant-te. Com un home sincer; generós; amb cuirassa de ferro i cor de mel. Viatjarem plegats tot recordant-te.