La Júlia de Saldes

Júlia de Karpes, reina del soroll,
els de Gósol per tu perden el control,
tens casa a Saldes i un aire de vent,
serveixes cafès però trenques la ment.
Júlia de festa, Júlia d’estiu,
al Pedraforca et veuen i tot fa llum,
però tu somrius i marxes lleugera,
com si mai cap cor t’hagués fet bandera.

Cada dia a l’Hostal et veuen passar,
plat a la mà, mirada d’estimar,
però al vespre et transformes, ets tempesta de foc,
i a Karpes no queda ningú amb el cor sencer del tot.

Diuen que amb l’Andreu, el fill del fuster,
hi va haver un ball lent, però res més que fer veure,
el Marc, el del tractor, encara hi sospira,
i el Nil va escriure’t un poema que ni tu sabies.

Però tu vas a la teva, balles amb la nit,
t’abraces a les cançons i oblides el que has dit,
ets el mite de l’estiu, ets llegenda entre els pins,
i a Saldes tothom sap… que no et poden seguir els fils.