Trenta anys després

Hi ha records que mai no marxen,
que s'amaguen dins del cor,
passadissos, riallades,
somnis plens de llum i color.
Cada aula era una història,
cada pati un món sencer,
vam créixer entre abraçades,
sense pressa per saber.
I el temps va anar passant,
com les fulles d'un calendari,
però hi ha llocs que sempre guarden
allò que ens fa extraordinaris.
Trenta anys després tornem a casa,
amb la mirada plena de records,
som els nens i nenes d'aquell temps,
amb més camins i els mateixos cors.
Trenta anys després, quina alegria,
retrobar les veus, els noms, els somriures,
l'Escola Arrels continua viva
en cada història que avui compartim.
Professors que ens van ensenyar
molt més que lliçons i papers,
van sembrar confiança i estima,
van ajudar-nos a créixer sencers.
I nosaltres, companys de vida,
cadascú seguint el seu destí,
hem guardat dins la motxilla
un trosset d'aquell camí.
Han canviat moltes coses,
els anys han deixat petjada,
però quan ens tornem a veure
el temps sembla una jugada.
I de cop tornen les bromes,
els secrets i els aniversaris,
els projectes impossibles,
els moments més necessaris.
Trenta anys després tornem a casa,
amb la mirada plena de records,
som els nens i nenes d'aquell temps,
amb més camins i els mateixos cors.
Trenta anys després celebrem la vida,
tot allò que junts vam aprendre aquí,
i brindem per les arrels que ens uneixen,
pel passat, pel present i pel camí.
Perquè hi ha llocs que mai no s'obliden,
i persones que sempre hi seran,
trenta anys després ens retrobem,
i les Arrels ens tornen a abraçar.