Mentides i Traïcions

(Estrofa 1)
Quan pensava que era veritat,
tot allò que ens havíem dit,
vaig descobrir que els teus mots,
eren cendres en el vent.
(Estribillo)
Mentides com espines,
que es claven sense avisar,
traïcions que em cremen l’ànima,
fent mal que no puc curar.
(Estrofa 2)
Promeses buides com el fum,
il·lusions que es fonen, són res.
Em vas vendre somnis d’or,
però el teu or era fals.
(Estribillo)
Mentides com espines,
que es claven sense avisar,
traïcions que em cremen l’ànima,
fent mal que no puc curar.
(Pont)
Ara camino sol,
amb cicatrius que no es veuen,
però cada pas em recorda
que no tornaré a caure mai més.
(Estrofa 3)
Em torno fort amb cada cop,
la llum renaix dins el meu cor.
Lliure de les teves mentides,
m’aixeco i em trobo millor.
(Estribillo final)
Mentides com espines,
ja no em fan mal, ja no em poden aturar.
Traïcions que em feien caure,
m’han fet créixer, m’han fet volar.