Desde allà on Siguis

(Vers 1)
Vas marxar un diumenge, sense avís ni comiat,
deixant-nos en el món, amb el cor trasbalsat.
Els teus consells eren llum, guia en el camí,
ara el silenci ens parla, però no és igual, aquí.
(Estribillo)
Des d’allà on siguis, sé que ens cuides i ens guies,
com un far que brilla en nits fredes i buides.
Et trobem a faltar, com mai ho havíem pensat,
amb cada record, el teu amor ens ha quedat.
(Vers 2)
En els moments difícils, penso què em diries,
aquella saviesa, que amb calma ens donaries.
Ara busco respostes, en el vent i en el sol,
cercant en la natura el teu caliu tan dolç.
(Estribillo)
Des d’allà on siguis, sé que ens cuides i ens guies,
com un far que brilla en nits fredes i buides.
Et trobem a faltar, com mai ho havíem pensat,
amb cada record, el teu amor ens ha quedat.
(Pont)
No és un adéu, només un “fins després”,
una part de tu encara viu en nosaltres, en la pau que ens deixes.
(Estribillo)
Des d’allà on siguis, sé que ens cuides i ens guies,
com un far que brilla en nits fredes i buides.
Et trobem a faltar, com mai ho havíem pensat,
amb cada record, el teu amor ens ha quedat.