Paroles
[parlato] Alura, adès ve cunti del calabrùn de Galgagnàn, uno che pensava di essere l’uomo ragno…
L’era ciamà èl calabrùn, calabrùn del Galgagnàn,
Lè burlà giò dal ponteggio, pensava de vès l’uomo ràgn,
Sette del mattino sambuca da Paolino,
E per dessert un bicchiere di bianchino,
Sette su no, se eran le ore o il numer de bicèri,
Ghè de dumandàl al cugnà, quel dei cantieri,
Quel dei cantieri, lo porta sui cantieri,
Ma èl calabrùn l’è amò in gaina da ieri,
Alura el cugnà, che lo vede un po’ indurmènt,
Ghe dìs: [parlato] “sta chi bèll e tuca niènt!”,
El cugnà, por omm, giuro ne podeva pü,
Aveva voglia de mandal a dar via el cü,
Ma siccome l’era el cugnà, l’era el cugnè,
Ga fà intervenì la cugnada, la so miè,
La miè tuta rabiada ghe dis un bel dì,
Ghe dìs: “o mì o la butiglia de vì”,
El calbrùn, con la facia da imbesuì,
De risposta, sè sculà un bicèr de vì,
Èl di dopo però, el se sveglia cul mal de te,
Mal de testa e l’era no èl vì,
L’era no il vì, tèl disi anca mì,
L’aveva fà la fìn, la fìn del pover Pupìn,
Seri drè a dì del calabrùn,
Calbrùn col mal de testa,
Gaveva in testa una roba,
Na roba come una cresta,
Più che una cresta el gaveva un palco,
Che tucava in àlt fìn al soppalco,
E spungeva, se tucava cun i man,
Faseva prima a trasferìs a Cervignàn!
[Parlato] Alùra, tó cunta anca del calbrùn de Galgagnàn, che alla fine la miè la riconquistada… ghè de capì nel frattempo che conquiste che la fai lè!