Plorem per tot arreu, et veiem en un gest; una cançó; una mirada. Ens deixes buits, deserts de tu. Els camines ens separen. És el moment d’acomiadar-nos. A les mans portés empremtes d'una vida finita. Només ens queda recordar-te. Plorem i aviat els rius salats deixaran de mullar-nos la cara. Per il.luminsr els rostres apagats amb mil somriures. Tot recordant-te. Ballant amb flors a les orelles i la corbata entre les celles. Tot recordant-te. Amb la samarreta al coll, la conga a tot gas i les birres al cabàs. Tot recordant-te. Com un home ferm; sincer; generós; amb cuirassa de ferro i cor de mel. Viatjarem plegats tot recordant-te.