ai carme

“La Profe Que Em Mira Massa”

(Estrofa 1)
A classe entro tranquil, sense fer soroll,
però sento aquells ulls que em cremen com un foc.
La Carme ja m’espera, com sempre, vigilant,
i jo només voldria passar desapercebut un instant.

(Pre-pre-estribill)
No sé què busca, no sé què vol,
si un somriure, un drama o un control.
Només sé que quan em giro…
pam! ja m’està clavant el visor.

(Estribill)
Ai Carme, profe Carme,
per què em mires tant si no faig cap alarma?
Jo només vull respirar, fer la meva i descansar,
però tu tens el radar sempre apuntant.

Ai Carme, profe Carme,
jo no et dic res, però no em caus gaire bé,
i si et quedes mirant així tota l’estona…
ja no sé ni què escriuré!

(Estrofa 2)
A la pissarra explica i tots prenem apunts,
però jo noto els seus ulls, els noto massa junts.
Potser pensa que somio, potser creu que estic perdut,
però només vull que un dia… no em miri com un acusat difunt.

(Pont)
I si algun dia em deixes respirar,
potser fins i tot et podré suportar.
Però mentre segueixis amb aquell radar…
jo només vull que arribi l’hora de plegar!

(Estribill)
Ai Carme, profe Carme,
per què em mires tant si no faig cap alarma?
Jo només vull respirar, fer la meva i descansar,
però tu tens el radar sempre apuntant.